dilluns, 17 d’octubre del 2011

Flash i la Cinemàtica

Flash, l'home llamp
Un policia que adquireix uns superpoders després que un llamp... 
Millor que miris el vídeo  i busquis l'error!!!

dijous, 13 d’octubre del 2011

Usain Bolt i el MRUA

Aquesta és la cursa de l'home més ràpid del mon.



 I aquest és el repte:
Estem parlant d'un moviment rectilini uniformement accelerat? Demostra-ho


Vinga, fem-ho a ritme de reggae


Marley, Bolt i el MRUA from Jesus Gasco on Vimeo.

King Kong. Quan la mida de vegades importa!

I aquesta és una resposta gràfica que complementa la dels alumnes

King Kong i La Física from Jesus Gasco on Vimeo.

King Kong: la resposta dels alumnes 2


VERÓNICA AGUILERA
En la pel·lícula ‘King Kong’ es va prendre com a model a un goril·la de 230 kg de massa i 1,80 m d'alçada, aquestes dades es van augmentar proporcionalment per crear un goril·la gegant d'uns 2.900 kg. En aquesta pel·lícula, com en moltes altres de ciència-ficció, el guionista o creador d'aquest monstre no va tenir en compte la Llei quadrat-cúbica de Galileu Galilei:
Quan un objecte creix sense canviar de forma, la seva superfície augmenta com el quadrat d'una longitud característica del mateix, mentre que el volum creix com el cub d'aquesta longitud.”
És a dir, les propietats que depenen del volum creixen més ràpidament amb l'augment de la grandària que les propietats que depenen de la superfície.
Si ‘King Kong’ hagués estat correctament dimensionament fins a la grandària d'uns 15 m (aproximadament) que té a la pel·lícula (Escala: 15/1,80 = 8,3), la seva massa real hagués estat 8,33 vegades més gran que la d'un goril·la real d'una alçada d'1,80 m, és a dir, pesaria unes 130 tones. Amb aquest pes, difícilment podria ser tan àgil com per escalar un gratacel. Possiblement ni tan sols hagués estat capaç de mantenir-se dret.
Els animals més grans es troben en el mar, ja que en l'aigua actua l'empenyiment d’Arquímedes, que s'oposa a la força de la gravetat.
La balena blava pot arribar a pesar fins a 190 tones, mentre que un elefant no sobrepassa les 10 tones (pel fet que aquest últim no es troba en cap medi líquid). Per tant, amb aquests exemples, seria impossible que ‘King Kong’ existís, en tot cas en el mitjà terrestre.

King Kong: La resposta dels alumnes 1

VIRGINIA ÁVILA
Tinc dues teories:
La primera.
Un goril·la normal mesura entre 1'65 i 1'80 metres i pesa entre 140 i 200 kg. El cos del goril·la és desproporcionat, per això camina curvat, s'ajuda dels braços per poder suportar el pes del seu cos. Les seves cames han de suportar el seu pes al quadrat. Per això, si King Kong mesura 16 metres, dividint l'altura de King Kong per la d'un goril·la normal, em dóna que ha estat augmentat 9 vegades. Això significa que la resistència de les seves cames al pes total és 81 vegades major. Però el pes que han de suportar les seves cames serà 729 vegades major que el real. Clarament les seves cames no podrien aguantar tal pes i es trencarien.
La segona.
Quan augmenta la grandària dels animals, perquè la resistència dels ossos augmenti en la mateixa mesura que la massa, els ossos han de ser, en proporció, cada vegada més gruixuts. És per això que com més gruixuts són els ossos de l'animal, aquest tindrà menys agilitat. Un primat com King Kong no podria saltar o córrer sense trencar-se les cames; potser podria aguantar-se de peu, però poc més.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

King Kong i la Física!

King Kong, un enorme goril·la de 16 m que s'enamora perdudament d'una noia (i és que el bitxo tenia un cor enorme!!)
Però la qüestió no va d'amors sino d'errors...justifica perquè un animal així de gran no podria pujar tan àgilment un gratacels com es veu en el tràiler?



Posted by Picasa