VERÓNICA AGUILERA
En
la pel·lícula ‘King Kong’ es va prendre com a model a un
goril·la de 230 kg de massa i 1,80 m d'alçada, aquestes dades es
van augmentar proporcionalment
per crear un goril·la gegant d'uns 2.900 kg. En aquesta pel·lícula,
com en moltes altres de ciència-ficció, el guionista o creador
d'aquest monstre no va tenir en compte la Llei
quadrat-cúbica de Galileu Galilei:
“Quan
un objecte creix sense canviar de forma, la seva superfície augmenta
com el quadrat d'una longitud característica del mateix, mentre que
el volum creix com el cub d'aquesta longitud.”
És a
dir, les propietats que depenen del volum creixen més ràpidament
amb l'augment de la grandària que les propietats que depenen de la
superfície.
Si
‘King Kong’ hagués estat correctament dimensionament fins a la
grandària d'uns 15 m (aproximadament) que té a la pel·lícula
(Escala: 15/1,80 = 8,3), la seva massa real hagués estat 8,33
vegades més gran que la d'un goril·la real d'una alçada d'1,80 m,
és a dir, pesaria unes 130 tones. Amb
aquest pes, difícilment podria ser tan àgil com per escalar un
gratacel. Possiblement ni tan sols
hagués estat capaç de mantenir-se dret.
Els
animals més grans es troben en el mar, ja que en l'aigua actua
l'empenyiment d’Arquímedes, que s'oposa a la força de la
gravetat.
La
balena blava pot arribar a pesar fins a 190 tones, mentre que un
elefant no sobrepassa les 10 tones (pel fet que aquest últim no es
troba en cap medi líquid). Per tant, amb aquests exemples, seria
impossible que ‘King Kong’ existís, en tot cas en el mitjà
terrestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada